Earl Richard had but ae daughter, Fair as a lily flower;
And they made up their love-contract Like proper paramour.
It fell upon a simmer's nicht,
Whan the leaves were fair and green, That Willie met his gay ladie Intil the wood alane.
"O narrow is my gown, Willie, That wont to be sae wide; And gane is a' my fair colour, That wont to be my pride.
"But gin my father should get word What's past between us twa, Before that he should eat or drink, He'd hang you o'er that wa.
"But ye'll come to my bower, Willie, Just as the sun gaes down; And kep me in your arms twa, And latna me fa' down."
O whan the sun was now gane down, He's gaen him till her bower; And there, by the lee lieht o' the moon,. Her windows he lookit o'er.
Intill a robe o' red scarlet
She lap, fearless o' harm;
And Willie was large o' lith and limb, And keppit her in his arm.
And they've gane to the gude green wood; And ere the night was deen,
She's born to him a bonny young son, Amang the leaves sae green.
When night was gane, and day was come,
And the sun began to peep,
Up and raise he earl Richard,
Out o' his drowsy sleep.
He's ca'd upon his merry young men, By ane, by twa, and by three: "O what's come o' my daughter dear, That she's nae come to me?
"I dreamt a dreary dream last night, God grant it come to gude! I dreamt I saw my daughter dear Drown in the saut sea flood.
SIRVENTE OF BERTRAND DE BORN TO INDUCE THE KINGS OF FRANCE AND ENGLAND TO GO TO WAR.1
Pus li baron son irat e lor peza D'aquesta patz qu'an faita li duy rey, Farai chanso tal que, quant er apreza, A quadaun sera tart que guerrey: E no m'es bel de rey qu'en patz estey Dezeretatz, e que perda son drey, Tro 'l demanda que fai aia conqueza.
Ben an camjat honor per avoleza, Segon qu'aug dir, Berguonhon e Francey; A rey armat ho ten hom a flaqueza,
1 Raynouard, Choix des poésies des Troubadours, iv. 170.
Quant es an camp e vai penre plaidey, E fora mielhs, par la fe qu'ieu vos dey, Al rey Felip que mogues lo desrey Que plaideyar armat sobre la gleza.
Ges aital patz no met reys en proeza Cum aquesta, ni autra no l'agrey, E non es dregz qu'om l'abais sa riqueza, Que Yssaudun a fag jurar ab sey
Lo reys Henrics e mes en son destrey, E no s cug ges qu'a son home s' autrey, Si 'l fieu d'Angieu li merma una cresteza.
Si 'l rey engles a fait don ni largueza Al rey Felip, dreg es qu'el l'en mercey, Qu'el fetz liurar la moneda engleza, Qu'en Fransa'n son carzit sac e correy; E non foron Angevin ni Mansey, Quar d'esterlins foro ill primier conrey Que descofiron la gent Campaneza. Lo sors Enrics dis paraula corteza, Quan son nebot vi tornar en esfrey, Que desarmatz volgr' aver la fin preza. Quan fon armatz no vole penre plaidey; E no semblet ges lo senhor d'Orley Que desarmatz fon de peior mercey Que quant el cap ac la ventalha meza.
Ad ambedos ten hom ad avoleza Quar an fag plait don quecs de lor sordey; Cinc duguatz à la corona Francesa, E dels comtatz son a dire li trey; E de Niort pert la rend 'e l'espley, E Caercins reman sai a mercey, E Bretanha e la terra engolmeza. Vai, Papiol, mon sirventes adrey Mi portaras part Crespin e'l Valey Mon Izembart, en la terra d'Arteza. Et diguas li m qu'a tal domna sopley Que jurar pot marves sobre la ley Quel genser es del mon e '1 pus corteza.
ANOTHER SIRVENTE OF BERTRAND de Born, TO THE SAME PURPOSE.1
Al dous nou termini blanc
Del pascor vei la elesta
1 Raynouard, Choix des poésies des Troubadours, iv. 172.
Don lo nous temps s'escontenta, Quan la sazos es plus genta E plus covinens e val mais, Et hom devria esser plus guais, E meiller sabor mi a jais.
Per que m peza quar m' estanc Qu'ieu ades no vey la festa, Q'us sols jorns mi sembla trenta Per una promessa genta Don mi sors temors et esglais, E no vuelh sia mieus Doais Ses la sospeysso de Cambrais.
Pustell' en son huelh o cranc Qui jamais l'en amonesta, Que ja malvestatz dolenta No 'l valra mession genta Ni sojorns ni estar ad ais, Tan cum guerr'e trebaill e fais: So sapcha 'l seinher de Roais.
Guerra ses fuec et ses sanc De rei o de gran podesta, Q'us coms laidis ni desmenta, Non es ges paraula genta, Qu'el pueys si sojorn ni s'engrays, E membre li qu'om li retrais Qu'anc en escut lansa non frais.
Et anc no 'l vi bras ni flanc Trencat, ni camba ni testa Ferit de playa dolenta;
Ni en gran ost ni en genta No 'l vim a Roam ni en assais, E ja entro que el s'eslais Lo reys on pretz non es verais.
Rey frances ie us tenc per franc, Pus a tort vos fai hom questa, Ni de Gisort no s presenta Patz ni fis que us sia genta, Qu'ab lui es la guerr' e la pais; E jovens, que guerra non pais, Esdeve leu flacx e savais.
Ges d'EN Oc e No m planc, Qu'ieu sai ben qu'en lui no resta La guerra ni no s'alenta
Qu'anc patz ni fis no 'lh fon genta, Ni hom plus voluntiers non trais, Ni non fes cochas ni assais Ab pauc de gent ni ab gran fais.
Lo reys Felips ama la pais Plus qu'el bons hom de Carentrais. En Oc e No vol guerra mais Que no fai negus dels Alguais.
SIRVENTE OF THE DAUPHIN OF AUVERGNE ON HIS QUARREL WITH THE KING OF ENGLAND.
Reis, pus vos de mi chantatz,
Trobat avetz chantador:
Mas tan me faitz de paor,
Per que m torn a vos forsatz, E plazentiers vos en son: Mas d'aitan vos ochaizon, S'ueymais laissatz vostre fieus, No m mandetz querre los mieus.
Qu'ieu no soy reis coronatz, Ni hom de tan gran ricor
Que pues'c a mon for, senhor, Defendre mas heretatz;
Mas vos, que li Turc felon Temion mais que leon,
Reis e ducx, e coms d'Angieus, Sufretz que Gisors es sieus!
Anc no fuy vostre juratz E conoissi ma folor; Que tant caval milsoudor E tant esterlis pesatz Donetz mon cosin Guion: So m dizon siey companhon Tos temps segran vostr' estrieus, Sol tant larc nos tenga dieus. Be m par, quam vos diziatz Qu'ieu soli' aver valor, Que m laysassetz ses honor, Pueys que bon me laysavatz; Pero dieus m'a fag tan bon Qu' entr' el Puey et Albusson Puesc remaner entr' els mieus, Qu'ieu no soi sers ni juzieus.
Senher valens et honratz Que m'avetz donat alhor, Si no m sembles camjador, Ves vos m'en fora tornatz;
1 Raynouard, Choix des poésies des Troubadours, iv. 256.
« PreviousContinue » |