Αλλ ̓ ἔτι τῆνα καὶ ὀστέ ̓ ἀπ ̓ ἰσχύος ὥστε φυλάξαι Πλασίον εἱστήκει μναμήια σάθρια πολλά, Καὶ ξόαν ̓ οὐκ ἀσκήθ ̓, ἅ τις οὐκ ἴδρις ἤραρε τέκτων, Τοῖς ἔγγραπτα μέλη, τὰ καὶ 'ς δάκρυ ἆγεν ὁδίταν. XX. Hæc tamen in justo serventur ut ossa sepulchro, Cippus, inæquali culmine, signat humum: Quà sculpta infabrè, ac incondita carmina nostras Exposcunt lacrymas, imaque corda cient. XX. Doch ruft ein Denkmal noch, daß die Gebeine schüßt, XX. Pur a difender da villano insulto XX. Quelques rimes sans art, d'incultes ornemens, Recommandent aux yeux ces obscurs monumens: Some frail memorial still erected nigh, With uncouth rhymes and shapeless sculpture deck'd, Implores the passing tribute of a sigh. |